El 13 de juliol va entrar l'Esther a la botiga preguntant si feia roba a mida o si coneixia a algú que en fes, jo li vaig dir que estava estudiant patronatge i que podia preguntar a les noies que porten més temps si el volien fer. Llavors em va dir que volia una cosa sencilleta, un vestit paraula d'honor amb una mica de campana a la faldilla. Al veure que no seria molt complicat, em vaig atrevir a dir-li que li feia jo, em va portar la tela i al dia següent vaig parlar amb la profe de patronatge, ella que no posa mai pegues a res, em va dir que endavant. Ràpidament vaig escriure a l'Esther perquè passes per la botiga a pendre mides. Vaig fer el patró i una prova amb un tros de llençol.
Un cop feta la prova, vaig veure el que calia arreglar i ja podia començar a tallar la tela bona, una tela africana. El mateix dia de la primera prova, em va dir que el vestit era per lluir-lo en un casament a Gàmbia, així que havia de quedar perfecte!
Amb la tela africana tallada només faltava començar a cosir i anar fent proves, en total la vaig fer venir 3 vegades per ajustar-lo perfectament al seu cos.
En una de les proves vam decidir que un cinturó sota el pit no quedaria malament, i ho vam encertar, fa que el vestit quedi més elegant. El cinturó el vaig fer amb un tela vermella i per no fer-lo llis el vaig fer amb plecs.
En una de les proves vam decidir que un cinturó sota el pit no quedaria malament, i ho vam encertar, fa que el vestit quedi més elegant. El cinturó el vaig fer amb un tela vermella i per no fer-lo llis el vaig fer amb plecs.
Ahir el va recollir, se'l va provar per última vegada i li anava clavat. A ella li va agradar i jo feliç amb el primer vestit a mida per encàrrec. En breu l'estrenarà pel casament i m'encantaria poder-la veure per un foradet :P
Vist així, penjat en un penjarobes no és el mateix, no es veu la forma de la faldilla, però segur que us podeu fer una idea...
Wow! Et va quedar súper xulo!!!
ResponEliminaisa